Què oferim

Psicologia clínica

Psicoteràpia individual per adults, adolescents i nens

La psicoteràpia consisteix en un tractament psicològic orientat a resoldre diferents tipus de problemes, tant si es manifesten de manera puntual com repetitiva, relacionats amb qualsevol aspecte que afecti la persona o les seves relacions. Les dificultats es poden manifestar en forma de: depressió, ansietat, obsessions, confusió, manca d’autoestima, somatitzacions, estrès, insomni, problemes de relació amb els altres, fòbies, addiccions, inseguretats, traumes, problemes laborals o de parella, baix rendiment, etc.

Suposa un procés d’autoconeixement en el qual la persona va aprenent a enfocar de manera més funcional les dificultats, va descobrint nous recursos en si mateix i aprèn a utilitzar-los de manera sana.
De la mateixa manera, a banda de les persones que pateixen els problemes esmentats, també poden consultar un psicòleg les persones que es volen conèixer millor, augmentar les capacitats psicològiques o rebre algun tipus d’orientació o estudi de la seva personalitat (psicodiagnòstic).

Suposa un temps variable, en el qual la persona que rep el tractament i el terapeuta estableixen un vincle i uns acords. Normalment suposa una visita setmanal de 50 minuts durant el temps que dura el procés. En alguns casos s’inclou la teràpia de grup com a recolzament o alguna tècnica específica amb un altre professional.

Quan el procés terapèutic es dirigeix a un nen o nena es requereix de la participació dels pares i eventualment del sistema escolar. A mesura que el nen creix, la participació dels pares es pot anar reduint. S’utilitza el joc i recursos expressius (el dibuix, la narrativa…) per aconseguir una òptima comunicació entre el nen i el psicoterapeuta. En la psicoteràpia infantil, és necessari realitzar una avaluació a l’inici del tractament per tal de clarificar quines són les dificultats, quins seran els objectius i com s’aniran aconseguint.

Teràpia familiar i de parella

El model sistèmic parteix de la base que tots els éssers humans som éssers socials, vivim en grup i ens necessitem els uns als altres. La salut mental està estretament relacionada amb la pertanyença a una harmoniosa xarxa de relacions familiars i socials, on es tenen en compte les nostres necessitats de valoració, de reconeixement i d’afecte. Quan un membre de la família presenta símptomes (ansietat, depressió, obsessions, drogodependències…), tota la família pateix. Poder treballar amb tots contribuirà a la millora de la persona que presenta símptomes i a generar un funcionament del grup més saludable.

La teràpia de parella consisteix en treballar amb les dues persones que formen la parella per tal d’explorar la seva relació, desfer nusos relacionals, rescatar i amplificar el que hi ha de positiu a la relació, clarificar les necessitats vitals de tots dos i ajudar-los perquè aquestes es tinguin en compte.

En les parelles amb fills existeixen dues dimensions en la seva relació: la dimensió parental, que fa referència a aquelles funcions relacionades amb la cura dels fills, i la dimensió conjugal, que fa referència a la seva relació amorosa. Totes dues dimensions estan connectades entre si.

Psicodiagnòstic i estudi de la personalitat

Què es?
Un psicodiagnòstic és un procés de durada limitada (aproximadament 5 o 6 sessions de 50 minuts) amb l’objectiu de realitzar una descripció, el més profunda i completa que es pugui, de la personalitat de l’individu (adult, adolescent o nen).

Ens permet conèixer, entre altres dades:

· La manera en què la persona organitza i processa la informació de l’exterior.
· Influència de les emocions en les seves decisions.
· Auto percepció i relacions amb l’altre.
· Recursos dels quals disposa.
· Tolerància a la frustració.
· Grau d’ajustament a la realitat.
· Estratègies defensives.
· Conflictes.
· Estils de resposta.

A qui va dirigit?

A tot aquella persona que desitgi conèixer en més profunditat la seva dinàmica psicològica i les seves característiques de personalitat.
A aquells professionals de la salut (psiquiatres, psicòlegs, neuròlegs, pediatres…) que desitgin confirmar els seus diagnòstics o recavar més informació dels seus pacients per decidir la millor estratègia a seguir en cada cas.

Com es realitza?

És un procés que comprèn diverses etapes:

· Primeres entrevistes amb el pacient (i amb els pares, en el cas de psicodiagnòstic infantil) que permet obtenir el motiu de la consulta i planificar la bateria de tests que s’utilitzarà.
· Administració dels tests i tècniques projectives (test de Rorschach, tests gràfics…).
· Tancament del procés: Entrevista per a la devolució de la informació al pacient (i als pares en el cas del psicodiagnòstic infantil).

Psiquiatría

Salut i creixement personal

Psicologia de l’esport i del rendiment

L’esport de rendiment té com a característica principal la consecució de resultats òptims en la competició. Per tant, el treball principal del psicòleg de l’esport i de l’activitat física consisteix en entrenar les habilitats psicològiques de l’esportista perquè afronti amb majors recursos la competició i millori el rendiment.

En aquest àmbit d’actuació no hem d’oblidar l’important que arriba a ser la funció dels tècnics, perquè una altra de les funcions del psicòleg és la d’oferir assessorament en aspectes relacionats amb la planificació d’objectius, direcció de grups, estratègies de comunicació, distribució de funcions, etc.

En l’esport de rendiment hi intervenen molts factors, tant externs com interns, que sotmeten l’esportista a una gran pressió psicològica i a un alt nivell d’estrès, ja sigui físic o psicològic, que en moltes ocasions deriva en lesions greus i/o freqüents i que impedeixen i/o dificulten la carrera de l’esportista. El psicòleg de l’esport avalua, detecta i intervé sobre els factors desencadenants de lesió i, a més, realitza un treball de prevenció i d’atenció psicològica per a l’esportista lesionat facilitant un procés de recuperació adequat i òptim.

Un últim aspecte a tenir en compte en aquest àmbit, tot i que no per això menys important, és el d’oferir assessorament als esportistes sobre les relacions amb els mitjans de comunicació.

Recomanat a:

· Especialment indicat a totes aquelles persones que practiquen esport o estan directament vinculades al món de l’esport i de l’activitat física. També a professionals que desitgen millorar el rendiment propi o aliè, en situacions en què existeix una gran càrrega psicològica d’estrès i/o estan sotmesos a una gran pressió.

· Actors i actrius, músics, ballarins/es, esportistes, estudiants, etc., que desitgen millorar el seu rendiment.

· Entrenadors, coordinadors i directors que gestionen grups humans i que desitgen optimitzar el rendiment d’aquests.

· Pares d’esportistes, actors, músics, ballarins que tenen interès en participar i col·laborar · positivament en el procés d’aprenentatge, formació i maduració del seu fill/a sense interrompre’l ni interferir-hi.

· Professionals amb lesions freqüents i/o greus.

· Esportistes, actors, músics i ballarins que han finalitzat la seva carrera professional i comencen una nova etapa.

Coaching professional

El coaching és L’art de facilitar l’exercici, el desenvolupament i l’aprenentatge de la persona Downey (1999).

L’hem d’entendre com una disciplina que integra diferents models i teories psicològiques, i que a diferència d’aquestes, s’ orienta en un context no terapèutic. La seva missió es augmentar el benestar de la persona ajudant-la a que aconsegueixi els seus objectius, tant en l’ àmbit professional com en el personal. Per tant, s’orienta cap al futur de la persona, desenvolupant estratègies i planificant l’actuació per tal d’aconseguir-los.

El coaching pretén que la persona o coachee que rep aquest acompanyament, identifiqui i resolgui aquelles dificultats o obstacles que es donen en el procés cap a la consecució dels objectius personals afavorint el seu desenvolupament personal i de millora de competències.

La presa de consciència d’un mateix i de la situació sobre la que es vol millorar, així com l’el·laboració d’un pla d’acció, seran fonamentals per assolir aquells objectius que el coachee s’hagi proposat. Antigues percepcions i creences auto limitadores seran revisades i renovades per noves formes de veure la situació, a través d’un procés basat en la reflexió-acció que afavoreixi el desenvolupament de noves habilitats i actituds, que acabin per integrar-se en la manera de fer i de sentir de la persona o coachee.

Massatge terapèutic i reeducació postural (Mètode Mézières)

Què és el Mètode Mézières?
El Mètode Mézières és una tècnica de reeducació postural desenvolupada per Françoise Mézières a partir del 1947. El tractament amb aquesta tècnica busca retornar l’equilibri a les diferents cadenes musculars mitjançant postures que produeixen estiraments de forma activa i global.

Què són les cadenes musculars?
Va ser Françoise Mézières qui primer va parlar del concepte de cadena muscular quan va observar que l’estirament en una part del cos produïa un escurçament en una altra part més o menys allunyada. Així va ser com Mézières va començar a definir la primera cadena muscular estudiada: la posterior.
Les cadenes musculars estan compostes per músculs que s’entrellacen entre ells, que col·laboren els uns amb els altres i que, en escurçar-se de manera conjunta, deformen l’estructura corporal i la fan propensa a patir lesions.

Per què estiraments globals i actius?
Com acabem de veure, un estirament segmentari produeix una compensació en una altra part del cos. Si volem que l’estirament sigui efectiu caldrà que afecti globalment a tota la cadena muscular. Per aconseguir el control de les compensacions que es vagin produint, és indispensable la col·laboració del pacient i la seva presa de consciència corporal durant la teràpia.

I doncs…
Un tractament amb el Mètode Mézières comença amb la creació d’un historial i amb una exploració complerta, que serà la base per a establir els objectius i la tria de les postures d’estirament i d’altres tècniques que siguin més adients per al pacient.
Per tant, es tracta d’una tècnica que es desenvolupa de forma individual i individualitzada, en la que el pacient participa d’una forma activa en les postures que proposa el terapeuta per a la reharmonització de la seva estructura.

Mediació familiar

Què és la mediació i com funciona?
La mediació familiar és un mètode de presa d’acords per les dues parts i assistit per un mediador familiar que facilita la comunicació i la presa de decisions.

Quins problemes es poden tractar a la mediació familiar?
· Parelles que se separen o divorcien o bé ho han fet fa temps i es troben amb dificultats per arribar a acords o mantenen conflictes persistents sobre diversos aspectes.
· Germans i/o pares i altres familiars que mantenen conflictes aguts o crònics.
· Negocis familiars on estan interferint els conflictes familiars.

Què podem fer davant d’un divorci o separació?
Nosaltres suggerim a totes les parelles que estan pensant en separar-se que consultin amb un mediador familiar perquè els assessori sobre:
· Visió conjunta de la necessitat de separació.
· Com dir-ho als fills, com preparar-los psicològicament per a la separació i com prendre acords sobre la custòdia. Tipus de custòdia i possibles dificultats.
· Com comunicar-ho a la família extensa i als amics.
· Com arribar a acords sobre els assumptes econòmics i béns comuns.
· Com tancar les ferides emocionals del divorci i poder refer cadascú la seva vida.
· Futura relació amb l’ex-parella i construcció d’un equip parental sense ser cònjuge o parella.

Grups de psicoteràpia i creixement personal

La teràpia de grup és un espai on els participants, guiats pel terapeuta, treballen conjuntament per assolir els seus objectius terapèutics i de creixement personal. Les trobades poden ser setmanals (generalment una tarda 2 hores i mitja) o mensuals (8 hores en dissabte), depenent de la conveniència d’horari del participant. Solen tenir de 8 a 12 participants, amb un alt compromís d’assistència.

Per a què serveixen?
Recomanem la teràpia grupal en diversos casos:
Si la persona està interessada en adquirir un major coneixement de si mateix i dels altres, vol saber com la perceben els altres i canviar aquells aspectes que resulten incòmodes, desitja aprendre recursos per afrontar les dificultats de la vida i desenvolupar les seves capacitats personals, com per exemple:

· Conèixer i expressar les seves necessitats i desitjos.
· Acceptar, viure i expressar les emocions.
· Desenvolupar el raonament lúcid, el pensament intuïtiu i la intel·ligència emocional.
· Discernir la seva pròpia jerarquia de valors i saber quins són els seus objectius i prioritats en la vida.
· Experimentar sentiments de valoració i una capacitat de cura cap a si mateix i cap als altres.
· Afrontar les crisis pròpies dels canvis vitals.
· Prendre decisions d’una manera lúcida i convertir-se així en el principal responsable de la seva vida.
· Quan la persona ha fet un temps de teràpia individual i ha resolt el problema que li va portar a consulta, però vol seguir amb un procés d’autoconeixement.
· En aquells casos en què el terapeuta que el rebi consideri que la força i l’oportunitat que el grup ofereix per a l’aplicació de determinades tècniques, sigui el tractament més adequat per al client en aquest determinat moment.
· Quan la persona vulgui estar a prop d’altres per compartir les experiències de la seva vida amb persones diverses, aprendre de la pluralitat dels éssers humans i tenir un sistema de suport en què es fomenta la relació propera i sana.

En alguns casos, interessarà simultaniejar la teràpia individual amb la grupal, com el tractament més efectiu en un moment donat.

Acompanyament emocional i assessorament en malalties genètiques

El diagnòstic d’un trastorn genètic és un esdeveniment que acostuma a tenir un fort impacte en el sí de la família. Les malalties genètiques solen ser per sempre, acostumen a ser incurables i, a més, trascendeixen el pacient mateix per afectar la resta de familiars. Per aquest motiu l’assessorament genètic és important, ja que ofereix als pares i als altres familiars tant la possibilitat de saber qui és portador de la malaltia i quins riscos hi ha que la malaltia torni a aparèixer a la família, com també l’oportunitat de realitzar diagnòstic prenatal.

Més enllà de la biologia, però, el naixement d’un fill amb una malaltia genètica, o bé el diagnòstic més tardà, tenen un impacte psicològic i emocional profund sobre pares i germans. La notícia suposa un canvi vital que va acompanyat d’un procés en el qual la persona ha de reorganitzar la seva vida per tal d’adaptar-se i poder fer front a la nova situació i al canvi d’expectatives. És, en definitiva, una situació de pèrdua, de dolor i d’estrès però també de repte i de guanys, en la qual s’adquireix una nova visió de la vida que pot anar acompanyada d’un enriquiment i enfortiment personals.

Eugènia Monrós coneix a fons aquesta problemàtica, com a persona i com a professional de la salut. És doctora en biologia i ha treballat des de l’any 1991 en la recerca i el diagnòstic genètic de malalties hereditàries, especialment trastorns del desenvolupament a l’Hospital la Fe de València, a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital Sant Joan de Déu, on va ser responsable del laboratori de Genètica Molecular durant 7 anys. Sensibilitzada per la falta de suport emocional a què normalment s’afronten pares i familiars, s’ha format també en la vessant psicològica per a poder oferir, no només un assessorament genètic, sinó també un acompanyament psicològic profund a aquelles persones que ho puguin necessitar.

Mindfulness. Atenció plena

L’Atenció Plena —Mindfulness— és aquell estat de la ment que aconseguim quan estem atents a l’experiència del present, moment a moment, sense jutjar-la, sense aferrar-nos-hi ni rebutjar-la, amb una actitud de curiositat, obertura, calidesa i compassió. Podem resumir-ho dient que es tracta d’estar amorosament presents a cada moment de les nostres vides.

La pràctica de l’Atenció Plena és fàcil d’aprendre, a través d’exercicis molt senzills que ajuden a viure la vida quotidiana amb més pau i consciència. Nombrosos estudis científics sobre l’Atenció Plena avalen que és molt eficaç per a combatre la depressió, l’ansietat i l’estrès. També millora la concentració i la capacitat d’atenció, i facilita l’aprenentatge. És també una bona manera de incrementar la nostra empatia i millorar les nostres relacions interpersonals.

Gràcies al Mindfulness millorem la nostra qualitat de vida: tenim la sensació d’estar més vius i desperts, de tenir una vida més plena. És una manera de ser i estar en el món.

Objectius de la pràctica de l’Atenció Plena
· Entendre el procediment bàsic de la pràctica d’Atenció Plena.
· Experimentar amb diferents tècniques d’Atenció Plena i resoldre dubtes.
· Prendre consciència del nostre cos.
· Aprendre a gestionar les emocions.
· Aprendre tècniques per a que la ment descansi i s’assereni.
· Millorar l’atenció i la concentració.
· Aprendre a viure en el moment present.

Tallers d’atenció plena (Mindfulness)
Impartits per Imma Reixach. 1 dissabte al mes. Inici i format per concretar

Constel·lacions familiars sistèmiques

Les constel·lacions familiars com a tècnica terapèutica són una eina fenomenològica de treball individual o grupal, basada en la teoria i la visió sistèmica aplicada als sistemes humans desenvolupada per Bert Hellinger i complementada pel treball de molts terapeutes experts a nivell mundial.

Per mitjà d’aquest mètode, s’identifiquen punts nodals que puguin estar afectant a l’individu, al sistema familiar, laboral o social en què es desenvolupa. A partir de les observacions que es fan durant el treball, amb el suport dels participants s’intervé sobre el sistema acompanyant a l’interessat a comprendre i trobar mitjans per al restabliment de l’ordre, del flux de les seves relacions i en molts casos la restitució de vincles perduts.

Estar d’acord amb el seu destí i ocupar el lloc que li correspon en els grups amb els quals interactua li permet desenvolupar el seu projecte de vida d’una manera més harmònica i sostenible.

Les constel·lacions familiars i sistèmiques són útils en tot tipus de contextos familiars, socials i relacionals. Actualment s’usen en l’àrea familiar, educatiu, empresarial i social.

Teràpia Assistida amb gossos (TAG)

Tallers per a nens a la natura sobre habilitats socioemocionals amb el suport de gossos (TAG).
Impartits per Carlota Blanch, amb el suport d’ Itacan. Dissabtes matí de 10h a 13h

La idea de plantejar uns tallers per a infants amb la presència dels gossos, en format de grup i amb l’objectiu de treballar les habilitats socioemocionals, neix dels beneficis àmpliament demostrats que aporta la presència de l’animal i el contacte amb la natura a l’hora d’assolir els objectius que ens plantegem.
El contacte amb l’animal ens aporta, entre d’altres aspectes, una acceptació incondicional sense judici, facilita el contacte físic i el vincle. Aquests aspectes incideixen en la motivació, l’aprenentatge i l’autoestima. A més, el format en grup ens ajuda a treballar les capacitats i els valors relacionats amb la competència social, com ara la cohesió, la capacitat de compartir, la tolerància i l’empatia.

OBJECTIUS

Àmbit personal: Fomentar l’autoconeixement i l’autoestima. Es treballa la confiança en un mateix i en els altres, i la sensació d’autoeficàcia i d’utilitat.
Àmbit cognitiu: Augmentar la predisposició a aprendre, promoure l’adquisició i aplicació de nous coneixements, fomentar l’atenció i la memòria, estimular la disciplina, el compromís i la responsabilitat, i fomentar la capacitat de planificació i organització, i entrenar la solució de problemes.
Àmbit emocional: Fomentar habilitats emocionals per entendre, identificar, validar i gestionar les emocions d’un mateix i dels altres. Es treballa la tolerància a la frustració, l’autocontrol i l’empatia, entre d’altres.
Àmbit relacional: Entrenar aspectes relacionats amb la comunicació i les habilitats socials. Per exemple, l’escolta activa, la resolució de conflictes, el treball en equip i el sentiment de pertinença a un grup. També es treballen valors relacionats amb el benestar animal, el respecte, la cooperació, la tolerància o la igualtat.
Suport en el context de la Covid-19: Brindar un suport emocional relacionat amb les dificultats associades a la pandèmia.

Horari: de 10h a 13h
Les activitats es realitzaran a C/ de Les Ones 1, Sant Cugat del Vallès.
INSCRIPCIONS
Cintrapsicologia
Telèfon: 934514202 / 648024994.
Email: info@cintrapiscologia.com
Tarifa: taller 60€
FACILITADORES
Carlota Blanch: Psicòloga General Sanitària. Especialista en Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) i psicoterapeuta d’infants, adolescents i joves.
Patrícia Sánchez: Tècnica en intervenció assistida amb gossos i educadora canina.

Psiconeurologia aplicada (PNA)

Què és la PNA?
La Psiconeurologia Aplicada (PNA) és una tècnica que agafa eines de diverses disciplines per detectar i dissoldre l’estrès, entès en un sentit ampli.

Què és l’estrès?
L’estrès és la manera en què el nostre organisme respon a situacions que representen un desafiament, un perill, una exigència. És l’estat fisiològic que es genera per donar una resposta adaptativa a aquestes situacions, i que, generalment, acaba quan desapareix l’estímul o la situació que l’ha desencadenat. Quan aquest estímul o situació s’allarga en el temps i supera la nostra capacitat d’adaptació, l’estrès es cronifica, vivim en estat d’alerta permanent, com si sempre estiguéssim en perill, cosa que genera dolor, angoixa, patiment, desequilibri.
A la PNA, considerem manifestacions de l’estrès alguns dolors (somatitzacions), alguns patrons motors disfuncionals (reflexos primaris), alguns bloquejos cognitius i emocionals, algunes dificultats en l’aprenentatge, alguns problemes per relacionar-se, etc.

La tècnica de la PNA
Com dèiem al començament, la PNA agafa eines de diferents disciplines:

· Neurologia: els darrers estudis de neurologia investiguen quines són les zones del cervell que s’activen en determinats comportaments/ emocions, proporcionant un mapa dels mateixos que ens permet saber on s’emmagatzema l’estrès en aquestes situacions.

· Kinesiologia: per una banda, de la kinesiologia prenem el test muscular, que ens permet identificar el tipus i el nivell d’estrès allà on està emmagatzemat.
Per altra banda, la metodologia per determinar la localització de l’estrès i les tècniques per a la seva dissolució, procedeixen de l’Escola Neuroenergetic Kinesiology, fundada per HugoTobar, que ha desenvolupat el sistema de formats.
Els formats són una combinació precisa de punts acupunturals i modes digitals (posicions específiques dels dits de les mans) que formen un llenguatge energètic i elèctric, mitjançant el qual accedim als diferents nuclis del sistema nerviós on es localitza l’estrès per dissoldre’l.

· Psicologia: la PNA contempla la persona com un tot físic, mental, emocional i energètic, amb aquestes estructures en constant interrelació; i com un ésser social, que neix en un lloc, una cultura, una època i que estableix una sèrie de relacions i de vincles amb les persones que l’envolten.
A la PNA usem tècniques que ens ajuden a plantejar correctament el context en què es produeix l’estrès i l’objectiu que volem assolir, proporcionat un enfocament a la sessió.

Com és una sessió de PNA?
En una sessió de PNA el pacient planteja un tema, que ens donarà el context en el qual es produeix l’estrès, i treballem amb un objectiu, que proporciona la direcció cap a on es dirigeix l’energia, la intenció que ens enfoca cap a la solució del problema. A partir d’aquí, el test muscular ens facilita la informació no conscient que envolta al tema i ens informa de quin dels protocols de tractament és el més adequat per a dissoldre l’estrès en el context que hem plantejat.
El tractament en sí mateix consisteix en l’aplicació dels formats que estableixi el protocol indicat, i la dissolució de l’estrès allà on l’identifiquem.

Quins beneficis aporta la PNA?
La PNA proporciona un accés no invasiu al sistema nerviós i als seus processos, i ens permet treballar la part no conscient de l’estrès.
Com hem comentat més amunt, està indicat en alguns dolors (somatitzacions), alguns patrons motors disfuncionals (reflexos primaris), alguns bloquejos cognitius i emocionals, algunes dificultats en l’aprenentatge, alguns problemes per relacionar-se, etc.

Contraindicacions de la PNA
En ella mateixa, la PNA no té cap contraindicació, però tampoc és la teràpia indicada en tots els casos.
Per tant, serà necessari acudir al professional de la salut mental més adient en cada cas (psiquiatra o psicòleg) per a processos o malalties que requereixin un tractament farmacològic o d’elaboració psicològica, tot i que la PNA pugui treballar-se de forma complementària i coordinada amb aquest tractament, si es considera convenient.