Què oferim
Psicologia clínica
Psicoteràpia individual per adults, adolescents i nens
La psicoteràpia consisteix en un tractament psicològic orientat a resoldre diferents tipus de problemes, tant si es manifesten de manera puntual com repetitiva, relacionats amb qualsevol aspecte que afecti la persona o les seves relacions. Les dificultats es poden manifestar en forma de: depressió, ansietat, obsessions, confusió, manca d’autoestima, somatitzacions, estrès, insomni, problemes de relació amb els altres, fòbies, addiccions, inseguretats, traumes, problemes laborals o de parella, baix rendiment, etc.
Suposa un procés d’autoconeixement en el qual la persona va aprenent a enfocar de manera més funcional les dificultats, va descobrint nous recursos en si mateix i aprèn a utilitzar-los de manera sana.
De la mateixa manera, a banda de les persones que pateixen els problemes esmentats, també poden consultar un psicòleg les persones que es volen conèixer millor, augmentar les capacitats psicològiques o rebre algun tipus d’orientació o estudi de la seva personalitat (psicodiagnòstic).
Suposa un temps variable, en el qual la persona que rep el tractament i el terapeuta estableixen un vincle i uns acords. Normalment suposa una visita setmanal de 50 minuts durant el temps que dura el procés. En alguns casos s’inclou la teràpia de grup com a recolzament o alguna tècnica específica amb un altre professional.
Quan el procés terapèutic es dirigeix a un nen o nena es requereix de la participació dels pares i eventualment del sistema escolar. A mesura que el nen creix, la participació dels pares es pot anar reduint. S’utilitza el joc i recursos expressius (el dibuix, la narrativa…) per aconseguir una òptima comunicació entre el nen i el psicoterapeuta. En la psicoteràpia infantil, és necessari realitzar una avaluació a l’inici del tractament per tal de clarificar quines són les dificultats, quins seran els objectius i com s’aniran aconseguint.
Teràpia familiar i de parella
El model sistèmic parteix de la base que tots els éssers humans som éssers socials, vivim en grup i ens necessitem els uns als altres. La salut mental està estretament relacionada amb la pertanyença a una harmoniosa xarxa de relacions familiars i socials, on es tenen en compte les nostres necessitats de valoració, de reconeixement i d’afecte. Quan un membre de la família presenta símptomes (ansietat, depressió, obsessions, drogodependències…), tota la família pateix. Poder treballar amb tots contribuirà a la millora de la persona que presenta símptomes i a generar un funcionament del grup més saludable.
La teràpia de parella consisteix en treballar amb les dues persones que formen la parella per tal d’explorar la seva relació, desfer nusos relacionals, rescatar i amplificar el que hi ha de positiu a la relació, clarificar les necessitats vitals de tots dos i ajudar-los perquè aquestes es tinguin en compte.
En les parelles amb fills existeixen dues dimensions en la seva relació: la dimensió parental, que fa referència a aquelles funcions relacionades amb la cura dels fills, i la dimensió conjugal, que fa referència a la seva relació amorosa. Totes dues dimensions estan connectades entre si.
Psicodiagnòstic i estudi de la personalitat
Què es?
Un psicodiagnòstic és un procés de durada limitada (aproximadament 5 o 6 sessions de 50 minuts) amb l’objectiu de realitzar una descripció, el més profunda i completa que es pugui, de la personalitat de l’individu (adult, adolescent o nen).
Ens permet conèixer, entre altres dades:
· La manera en què la persona organitza i processa la informació de l’exterior.
· Influència de les emocions en les seves decisions.
· Auto percepció i relacions amb l’altre.
· Recursos dels quals disposa.
· Tolerància a la frustració.
· Grau d’ajustament a la realitat.
· Estratègies defensives.
· Conflictes.
· Estils de resposta.
A qui va dirigit?
A tot aquella persona que desitgi conèixer en més profunditat la seva dinàmica psicològica i les seves característiques de personalitat.
A aquells professionals de la salut (psiquiatres, psicòlegs, neuròlegs, pediatres…) que desitgin confirmar els seus diagnòstics o recavar més informació dels seus pacients per decidir la millor estratègia a seguir en cada cas.
Com es realitza?
És un procés que comprèn diverses etapes:
· Primeres entrevistes amb el pacient (i amb els pares, en el cas de psicodiagnòstic infantil) que permet obtenir el motiu de la consulta i planificar la bateria de tests que s’utilitzarà.
· Administració dels tests i tècniques projectives (test de Rorschach, tests gràfics…).
· Tancament del procés: Entrevista per a la devolució de la informació al pacient (i als pares en el cas del psicodiagnòstic infantil).
Medicina Holista/ integrativa
QUÈ ÉS?
La medicina holística/integrativa contempla a l’ésser humà de manera global, no com a parts a tractar. Dins d’aquest model, veiem a l’organisme com un tot connectat, amb estreta relació entre cos i ment, entre salut emocional i física; i tot això interrelacionat amb l’entorn vital.
Així doncs, el nostre cos funciona com un tot interconnectat entre si i amb el mitjà que li envolta. Quan una part del nostre cos s’emmalalteix, no és només que aquesta part està malalta, si no que és la manifestació d’un desequilibri en tot el sistema “cos humà” que es manifesta en forma de símptoma o malaltia. I el símptoma o malaltia és només un avís que ens diu què alguna cosa falla en algun punt del sistema, al contrari que el model biomèdic que només veu a l’òrgan malalt.
D’aquesta manera, podem tenir un conflicte laboral, personal…que ens produeix estrès, frustració i ansietat modificant-se el funcionament del sistema nerviós, alterant les secrecions hormonals, i com a resultat es pot produir insomni, mal de cap, mal de panxa, una ulcera o crisi de migranyes. Si ens centrem només en el mal de cap i el tractem amb un analgèsic, o en el cas de l’úlcera la tractem amb omeprazol, només solucionarem el símptoma però no la causa i aquest cos seguirà en desequilibri i continuarà emmalaltint.
Si volem que una persona es curi o romangui sana hem de canviar l’entorn en què es va produir aquesta malaltia (factors socials, factors psicològics, estructures mentals i de pensament disfuncionals arrelats, relacions interpersonals, dieta, hàbits de vida o en cas contrari, la malaltia tornarà. O s’elimina la causa que origina l’estrès o es canvia la forma en què la persona viu aquest estrès.
Si els pensaments i emocions són contínuament “negatius” (en realitat no solen ser dolents per si mateixos, només si es tornen no adaptats i si persisteixen en el temps innecessàriament) els nostres òrgans, els nostres músculs, les nostres vísceres estan contínuament funcionant de forma forçada, adaptant-se a una situació d’estrès permanent que acaba per fer-los emmalaltir.
Des d’aquesta mirada, intento pensar en la malaltia com a desequilibri biopsicosociomediambiental, i així acompanyar als meus pacients en els processos de salut atenent l’arrel del problema, analitzant els símptomes en lloc de tapar-los, considerant el símptoma com un avís.
Intento veure el cos-ment, des de la interrelació existent entre el sistema immunitari, endocrí, digestiu (eix cervell-intestí), nerviós, el context i les emocions.
Aquest enfocament degut a la seva complexitat, requereix a vegades medicar al pacient durant el procés de cerca de l’equilibri, per a després “desmedicalitzar” en la mesura del possible. Tot un repte i per això continuo formant-me en aquest model de la medicina més holístic i menys reduccionista.
VIVIANA GRAHIT VIDOSA
Metge especialista en medicina familiar i comunitària
Formació en Salut Integra
Salut Integral
Massatge terapèutic i reeducació postural (Mètode Mézières)
Què és el Mètode Mézières?
El Mètode Mézières és una tècnica de reeducació postural desenvolupada per Françoise Mézières a partir del 1947. El tractament amb aquesta tècnica busca retornar l’equilibri a les diferents cadenes musculars mitjançant postures que produeixen estiraments de forma activa i global.
Què són les cadenes musculars?
Va ser Françoise Mézières qui primer va parlar del concepte de cadena muscular quan va observar que l’estirament en una part del cos produïa un escurçament en una altra part més o menys allunyada. Així va ser com Mézières va començar a definir la primera cadena muscular estudiada: la posterior.
Les cadenes musculars estan compostes per músculs que s’entrellacen entre ells, que col·laboren els uns amb els altres i que, en escurçar-se de manera conjunta, deformen l’estructura corporal i la fan propensa a patir lesions.
Per què estiraments globals i actius?
Com acabem de veure, un estirament segmentari produeix una compensació en una altra part del cos. Si volem que l’estirament sigui efectiu caldrà que afecti globalment a tota la cadena muscular. Per aconseguir el control de les compensacions que es vagin produint, és indispensable la col·laboració del pacient i la seva presa de consciència corporal durant la teràpia.
I doncs…
Un tractament amb el Mètode Mézières comença amb la creació d’un historial i amb una exploració complerta, que serà la base per a establir els objectius i la tria de les postures d’estirament i d’altres tècniques que siguin més adients per al pacient.
Per tant, es tracta d’una tècnica que es desenvolupa de forma individual i individualitzada, en la que el pacient participa d’una forma activa en les postures que proposa el terapeuta per a la reharmonització de la seva estructura.
Acompanyament emocional i assessorament en malalties genètiques
El diagnòstic d’un trastorn genètic és un esdeveniment que acostuma a tenir un fort impacte en el sí de la família. Les malalties genètiques solen ser per sempre, acostumen a ser incurables i, a més, trascendeixen el pacient mateix per afectar la resta de familiars. Per aquest motiu l’assessorament genètic és important, ja que ofereix als pares i als altres familiars tant la possibilitat de saber qui és portador de la malaltia i quins riscos hi ha que la malaltia torni a aparèixer a la família, com també l’oportunitat de realitzar diagnòstic prenatal.
Més enllà de la biologia, però, el naixement d’un fill amb una malaltia genètica, o bé el diagnòstic més tardà, tenen un impacte psicològic i emocional profund sobre pares i germans. La notícia suposa un canvi vital que va acompanyat d’un procés en el qual la persona ha de reorganitzar la seva vida per tal d’adaptar-se i poder fer front a la nova situació i al canvi d’expectatives. És, en definitiva, una situació de pèrdua, de dolor i d’estrès però també de repte i de guanys, en la qual s’adquireix una nova visió de la vida que pot anar acompanyada d’un enriquiment i enfortiment personals.
Eugènia Monrós coneix a fons aquesta problemàtica, com a persona i com a professional de la salut. És doctora en biologia i ha treballat des de l’any 1991 en la recerca i el diagnòstic genètic de malalties hereditàries, especialment trastorns del desenvolupament a l’Hospital la Fe de València, a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital Sant Joan de Déu, on va ser responsable del laboratori de Genètica Molecular durant 7 anys. Sensibilitzada per la falta de suport emocional a què normalment s’afronten pares i familiars, s’ha format també en la vessant psicològica per a poder oferir, no només un assessorament genètic, sinó també un acompanyament psicològic profund a aquelles persones que ho puguin necessitar.
Mindfulness. Atenció plena
L’Atenció Plena —Mindfulness— és aquell estat de la ment que aconseguim quan estem atents a l’experiència del present, moment a moment, sense jutjar-la, sense aferrar-nos-hi ni rebutjar-la, amb una actitud de curiositat, obertura, calidesa i compassió. Podem resumir-ho dient que es tracta d’estar amorosament presents a cada moment de les nostres vides.
La pràctica de l’Atenció Plena és fàcil d’aprendre, a través d’exercicis molt senzills que ajuden a viure la vida quotidiana amb més pau i consciència. Nombrosos estudis científics sobre l’Atenció Plena avalen que és molt eficaç per a combatre la depressió, l’ansietat i l’estrès. També millora la concentració i la capacitat d’atenció, i facilita l’aprenentatge. És també una bona manera de incrementar la nostra empatia i millorar les nostres relacions interpersonals.
Gràcies al Mindfulness millorem la nostra qualitat de vida: tenim la sensació d’estar més vius i desperts, de tenir una vida més plena. És una manera de ser i estar en el món.
Objectius de la pràctica de l’Atenció Plena
· Entendre el procediment bàsic de la pràctica d’Atenció Plena.
· Experimentar amb diferents tècniques d’Atenció Plena i resoldre dubtes.
· Prendre consciència del nostre cos.
· Aprendre a gestionar les emocions.
· Aprendre tècniques per a que la ment descansi i s’assereni.
· Millorar l’atenció i la concentració.
· Aprendre a viure en el moment present.
Tallers d’atenció plena (Mindfulness)
Impartits per Imma Reixach. 1 dissabte al mes. Inici i format per concretar
Teràpia Assistida amb gossos (TAG)
Tallers per a nens a la natura sobre habilitats socioemocionals amb el suport de gossos (TAG).
Impartits per Carlota Blanch, amb el suport d’ Itacan. Dissabtes matí de 10h a 13h
La idea de plantejar uns tallers per a infants amb la presència dels gossos, en format de grup i amb l’objectiu de treballar les habilitats socioemocionals, neix dels beneficis àmpliament demostrats que aporta la presència de l’animal i el contacte amb la natura a l’hora d’assolir els objectius que ens plantegem.
El contacte amb l’animal ens aporta, entre d’altres aspectes, una acceptació incondicional sense judici, facilita el contacte físic i el vincle. Aquests aspectes incideixen en la motivació, l’aprenentatge i l’autoestima. A més, el format en grup ens ajuda a treballar les capacitats i els valors relacionats amb la competència social, com ara la cohesió, la capacitat de compartir, la tolerància i l’empatia.
OBJECTIUS
Àmbit personal: Fomentar l’autoconeixement i l’autoestima. Es treballa la confiança en un mateix i en els altres, i la sensació d’autoeficàcia i d’utilitat.
Àmbit cognitiu: Augmentar la predisposició a aprendre, promoure l’adquisició i aplicació de nous coneixements, fomentar l’atenció i la memòria, estimular la disciplina, el compromís i la responsabilitat, i fomentar la capacitat de planificació i organització, i entrenar la solució de problemes.
Àmbit emocional: Fomentar habilitats emocionals per entendre, identificar, validar i gestionar les emocions d’un mateix i dels altres. Es treballa la tolerància a la frustració, l’autocontrol i l’empatia, entre d’altres.
Àmbit relacional: Entrenar aspectes relacionats amb la comunicació i les habilitats socials. Per exemple, l’escolta activa, la resolució de conflictes, el treball en equip i el sentiment de pertinença a un grup. També es treballen valors relacionats amb el benestar animal, el respecte, la cooperació, la tolerància o la igualtat.
Suport en el context de la Covid-19: Brindar un suport emocional relacionat amb les dificultats associades a la pandèmia.
Horari: de 10h a 13h
Les activitats es realitzaran a C/ de Les Ones 1, Sant Cugat del Vallès.
INSCRIPCIONS
Cintrapsicologia
Telèfon: 934514202 / 648024994.
Email: info@cintrapiscologia.com
Tarifa: taller 60€
FACILITADORES
Carlota Blanch: Psicòloga General Sanitària. Especialista en Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) i psicoterapeuta d’infants, adolescents i joves.
Patrícia Sánchez: Tècnica en intervenció assistida amb gossos i educadora canina.
Psiconeurologia aplicada (PNA)
Què és la PNA?
La Psiconeurologia Aplicada (PNA) és una tècnica que agafa eines de diverses disciplines per detectar i dissoldre l’estrès, entès en un sentit ampli.
Què és l’estrès?
L’estrès és la manera en què el nostre organisme respon a situacions que representen un desafiament, un perill, una exigència. És l’estat fisiològic que es genera per donar una resposta adaptativa a aquestes situacions, i que, generalment, acaba quan desapareix l’estímul o la situació que l’ha desencadenat. Quan aquest estímul o situació s’allarga en el temps i supera la nostra capacitat d’adaptació, l’estrès es cronifica, vivim en estat d’alerta permanent, com si sempre estiguéssim en perill, cosa que genera dolor, angoixa, patiment, desequilibri.
A la PNA, considerem manifestacions de l’estrès alguns dolors (somatitzacions), alguns patrons motors disfuncionals (reflexos primaris), alguns bloquejos cognitius i emocionals, algunes dificultats en l’aprenentatge, alguns problemes per relacionar-se, etc.
La tècnica de la PNA
Com dèiem al començament, la PNA agafa eines de diferents disciplines:
· Neurologia: els darrers estudis de neurologia investiguen quines són les zones del cervell que s’activen en determinats comportaments/ emocions, proporcionant un mapa dels mateixos que ens permet saber on s’emmagatzema l’estrès en aquestes situacions.
· Kinesiologia: per una banda, de la kinesiologia prenem el test muscular, que ens permet identificar el tipus i el nivell d’estrès allà on està emmagatzemat.
Per altra banda, la metodologia per determinar la localització de l’estrès i les tècniques per a la seva dissolució, procedeixen de l’Escola Neuroenergetic Kinesiology, fundada per HugoTobar, que ha desenvolupat el sistema de formats.
Els formats són una combinació precisa de punts acupunturals i modes digitals (posicions específiques dels dits de les mans) que formen un llenguatge energètic i elèctric, mitjançant el qual accedim als diferents nuclis del sistema nerviós on es localitza l’estrès per dissoldre’l.
· Psicologia: la PNA contempla la persona com un tot físic, mental, emocional i energètic, amb aquestes estructures en constant interrelació; i com un ésser social, que neix en un lloc, una cultura, una època i que estableix una sèrie de relacions i de vincles amb les persones que l’envolten.
A la PNA usem tècniques que ens ajuden a plantejar correctament el context en què es produeix l’estrès i l’objectiu que volem assolir, proporcionat un enfocament a la sessió.
Com és una sessió de PNA?
En una sessió de PNA el pacient planteja un tema, que ens donarà el context en el qual es produeix l’estrès, i treballem amb un objectiu, que proporciona la direcció cap a on es dirigeix l’energia, la intenció que ens enfoca cap a la solució del problema. A partir d’aquí, el test muscular ens facilita la informació no conscient que envolta al tema i ens informa de quin dels protocols de tractament és el més adequat per a dissoldre l’estrès en el context que hem plantejat.
El tractament en sí mateix consisteix en l’aplicació dels formats que estableixi el protocol indicat, i la dissolució de l’estrès allà on l’identifiquem.
Quins beneficis aporta la PNA?
La PNA proporciona un accés no invasiu al sistema nerviós i als seus processos, i ens permet treballar la part no conscient de l’estrès.
Com hem comentat més amunt, està indicat en alguns dolors (somatitzacions), alguns patrons motors disfuncionals (reflexos primaris), alguns bloquejos cognitius i emocionals, algunes dificultats en l’aprenentatge, alguns problemes per relacionar-se, etc.
Contraindicacions de la PNA
En ella mateixa, la PNA no té cap contraindicació, però tampoc és la teràpia indicada en tots els casos.
Per tant, serà necessari acudir al professional de la salut mental més adient en cada cas (psiquiatra o psicòleg) per a processos o malalties que requereixin un tractament farmacològic o d’elaboració psicològica, tot i que la PNA pugui treballar-se de forma complementària i coordinada amb aquest tractament, si es considera convenient.